M’agrada escriure, i algunes vegades, fins i tot, arribo a crear novel·les.
Marta era la meva germana petita, de fet, 20 mesos més petita que jo. A 41 anys li van detectar un càncer de pulmó, a causa del tabac, als 45 ens deixava. Darrera seu tres criatures de 9 i 10 anys. En aquest llibre es fa u repàs de la vida conjunta, i de forma paral·lela, com gestionava el meu alumnat, mal anomenat de diversitat, del meu institut.
A inici de curs, a l’institut Vilumara d’Hospitalet, vaig conèixer a un grup del cicle d’integració social a l’Andrea, una noia amb una gran capacitat i de trets físics curiosos.
Va desaparèixer uns dies, i al cap de dues setmanes, esmorzant al bar del costat de l’institut me la trobo. Quan li pregunto el què passa, em diu que ha estat ingressada al Clínic per un intent fallit de suïcidi. Aquesta història de ciència ficció, està basada en algunes coses que van parlar a partir d’aquell dia.
Si hi ha algun benefici, serà perquè l’Andrea pugui anar a la universitat.