La meva mare

Montserrat Niubó Prats
MNP

Badalona, 2 de juliol de 1934, Badalona 16 de novembre de 1994

Montserrat Niubó neix a Badalona poc abans de la guerra civil espanyola, fet que va marcar la seva infantesa. També hem de dir que la seva malatia, la celiaquia, també la va marcar, però tot i així, deu n’hi dó el que va fer.

De petita va aprendre, com tantes dones de la seva època, a fer «labors», i ella en va aprendre molt, ja que sempre havia estat una artista, i en el camp que més va poder expressar el seu art va ser mitjançant aquestes labors.

Es va casar, amb Lluís Franquesa i Estapé,  i va tenir 4 filles  i 2 fills, fet que va enlentir una mica la seva carrera artística, dedicant-se a la seva família.

L’any 1983 va començar a un local, l’Obrador, que antigament la seva germana Maria, també artista, hi havia creat un lloc per l’aprenentage de l’art per a criatures, va començar a donar classes de labors, tot i que hi guanyava alguns diners, va ser una tasca molt altruista.

Després va continuar a casa seva, i finalment. va començar a organitzar cursos als centres cívics de Badalona.

L’any 1986 va representar a Catalunya a un concurs de puntaires a França, també va representar el nostre país a altres indrets de l’Estat Espanyol..

L’any 1987 va voler canviar l’aire de les labors, i ella amb 50 companyes van posar-se a la Rambla a fer puntes de coixí, éssent aquesta la primera trobada de puntaires de Catalunya.Després en van venir una colla, que ha anat creixent el número d’assistents fins arribar a 1000, i no pot créixer més per falta de medis.

També, paral·lelament, va iniciar l’Associació de puntaires de Badalona, per tal de poder treballar juntes totes aquelles dones que feien puntes.

La malaltia se la va emportar a una edat massa jove per la feina que li quedava per fer, però per sort, les seves companyes van continuar la seva tasca, convertint l’associació de puntaires de Badalona en Associació de Puntaires Montserrat Niubó de Badalona.